Manifesto Catalán pola Música da Terra

Este manifesto do 31 de xaneiro 2004 foi realizado por personas dedicadas ao ensino, interpretación, programación e divulgación da música folk dos paises cataláns manifestando a sua preocupación polo presente e futuro deste ambito musical.

E afirmando que traballaron para construir circuitos, escolas, empresas e colectivos… Neste manifesto piden mais atención por parte da administración e que manteñan un criterio coerente mais alá do oportunismo político.

Todos estos profesionais traballaron, traballan xuntos.

MANIFEST PER LA MÚSICA DE LA TERRA

Nosaltres, persones dedicades a l’ensenyament, la interpretació, la programació, la investigació i la divulgació de la música folk dels Països Catalans, volem expressar mitjançant aquest manifest la nostra preocupació pel present i, sobretot, pel futur d’aquest àmbit musical.

Durant el últims anys, al nostre país, la música folk ha recuperat i guanyat espais gràcies a l’esforç de persones i entitats molt concretes, arrelades a la societat civil.

En som molts: tenim un cens envejable de grups, solistes, intèrprets, autors i creadors en general; tenim organitzacions (associacions, empreses, col·lectius, etc.) relacionades amb el nostre àmbit; tenim circuits propis (festivals, cicles) i comencem a tenir presència en altres cicles de música i festes majors; tenim mitjans i programes especialitzats (premsa, ràdio i TV) compromesos en la difusió de la nostra feina; tenim un públic que creix dia a dia; tenim una presència real a les places i als carrers; tenim discogràfiques: no són multinacionals, sinó que són petites i mitjanes empreses que ens donen suport i confien en els nostres treballs; tenim mànagers, programadors, tècnics de cultura que hi estan interessats; estem units: no pretenem compartir-ho tot ni cerquem cap uniformitat, però viatgem en la mateixa nau i mantenim un contacte continuat entre gent de tots els Països Catalans.

Malauradament, però, la música folk dels Països Catalans no ha rebut per part de les institucions públiques prou atenció, llevat d’algunes excepcions molt puntuals, sobretot de tipus local. La nostra música tradicional s’ha vist sistemàticament marginada per les administracions, que ni tan sols han sabut mantenir un criteri coherent, més enllà de l’oportunista utilització política, envers un patrimoni històric i cultural que si no ha desaparegut ha estat gràcies al treball de cantaires, músics, educadors, investigadors i, molt especialment, al teixit associatiu que cobreix la nostra geografia.

A començaments del 2004, la llosa més gran que pateix el sector és l’endèmica manca d’estratègies, ni comunes ni particulars, per part dels governs autonòmics que comparteixen el nostre territori. Però, si Catalunya s’ha distingit per la política erràtica en matèria de cultura popular i tradicional, al País Valencià i les Illes Balears la barreja de negligència i d’obstruccionisme obeeix a un intent deliberat de ruptura de la unitat de la llengua i la cultura catalanes.

No som un sector en crisi; som un sector ple de vida, que vol que els governants i els mitjans de comunicació sàpiguen que existim i que reconeguin la nostra realitat. Per això, nosaltres demanem als departaments de Cultura i Educació dels governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l’Aragó, així com al Departament dels Pirineus Orientals de l’Estat francès, que facin públiques les seves intencions i els seus programes envers la conservació, l’ensenyament i la promoció d’una música tradicional i popular que, al cap i a la fi, és única, perquè és la nostra: la música que al llarg de la història ens ha identificat com a poble.

Gràcia (Barcelona), el 31 de gener del 2004